Fosa la neu, escombrada la pluja per les darreres ventades, estrenem un abril de mar esvalotada i verdblavissa. Els blancalls deriven de llevant a garbí i la lluna rodona els amaina, caraplena, quan somriu.

Abril és temps de clavells i de revoltes que ja formen part del mite generacional. És temps de llibres i de roses, de la glòria de la llum, del cel més alt i del temps obert.

La vida continua essent conflictiva, sòrdida, difícil en totes les seves constants. Però si hi ha un temps obert per a l’esperança i la vida és la primavera en el seu periòdic recomençar, el seu etern secret i marca de l’estació de l’any. És el secret que ens recorden els primers versos de T. S. Eliot apel.lant la crueltat de l’aiguabarreig de la vida i de la mort que la primavera fa més evident que mai.

Una altra visió, la de la cançó que van popularitzar Simon & Garfunkel i que porta el nom del mes com a títol, és un cant a la tendresa i a la maleconia, April, come she will...

Plego, per força, les veles del desànim i entre un poema i la cançó miro d’atansar-me als dies de llibres i roses que vindran i que qui sap si em portaran més llibres i més cançons.