Amb aquest títol el poeta i traductor Marcel Riera encapçala l’assaig introductori del llibre de Philip Larkin, Finestrals. Riera és, a hores d’ara, el poeta segurament més anglosaxó de la literatura catalana i no en va ho reflecteixen els dos poemaris que fins ara ha publicat, Lluny (2006) i L’edat del coure (2008), un intens cúmul de records, interrogacions i asseveracions plantejat des d’un posicionament ètic i moral. Lector, admirador i traductor dels poetes anglesos del segle vint finalment ha decidit donar a la llum la seva versió de les High Windows de Larkin, un dels llibres més celebrats i reconeguts de les lletres angleses, en la col.lecció Alabatre de LaBreu Edicions.

L’estudi introductori de Marcel Riera és, alhora, un completa semblança d’aquest bibliotecari “introvertit i esquerp, tímid i misantrop i cínic i conservador, casolà, mordaç i carregat de prejudicis” i una introducció a una obra poètica colpidora per tot el que té d’arrelament a la realitat grisa i quotidiana i d’enlairament vers “un indret il.luminat per llums simbòliques i també inconegudes que deixen entreveure un món d’alliberament, esperança i compassió. En el fons, de bellesa i veritat.”

I és aquest el gran mèrit de la poesia de Larkin. Una poesia que arrenca de la seva tradició literària, que té Wordsworth als fonaments, i per aquest motiu Larkin també es proposa commoure el lector passant d’un àmbit a l’altre. Pocs, escassos són els poetes que en el trajecte tan breu com és el d’un poema assoleixen tanta capacitat d’impressionar el lector per la volada lírica.

La traducció de Riera mostra fins a quin punt és important, en poesia, conèixer a fons no només la llengua que es tradueix, sinó, sobretot, la llengua receptora. Larkin en català conserva el registre i el to de la llengua original gràcies a l’ofici, coneixement i sensibilitat del traductor, que acompleix a bastament els requeriments de la traducció poètica. Ho va posar de manifest fa un parell d’anys en la traducció dels poemes de James Fenton amb motiu d’un recital d’aquest a la Fundació Caixa de Catalunya, així com en altres traduccions poètiques disperses de poetes anglosaxons. La traducció catalana de Larkin irromp en el medi per la seva excel.lència i qualitat.

La bellesa i la veritat dels poemes de Larkin s’endinsen en versos com els que reflecteixen la capacitat de salvar de la poesia, més enllà de la contingència de la realitat i de la vida quotidiana, com els finestrals que donen títol al llibre, que el poeta entreveu després d’haver evocat la infelicitat en tant que l’estat natural dels éssers:

I a l’instant, més que paraules m’afiguro uns finestrals:
els seus vidres fulgents de la llum al zenit
i, més enllà, l’aire blau i fondo, que és fals
i, no és enlloc, i que és infinit.