21 de març 2009
PERQUÈ SÓC POETA
Escric només per a l’ombra.
Per a un miratge fràgil
que amb feresa solemne desafia
la successió implacable de les hores.
Escric només per a mi. Per a afermar-me
en el descens al pou fosc de la vida
seguint l’empremta de l’heura, que s’enfila
des de l’arrel profunda i solitària
i brilla, somrient, als murs de pedra
malgrat la claredat gebrada de la lluna.
"Karen Blixen, al seu escriptori, retrat de 1918", Jardí d'ambre (1998).
Fotografia de Frèia Berg
Fotografia de Frèia Berg
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada