Fa dies que se’n parla, però avui, 12 de febrer és el dia D amb D de Darwin, un dels pares del pensament científic del món modern.

L’esdeveniment és doble perquè es compten dos-cents anys del seu naixement i cent cinquanta de la publicació d’un clàssic de la literatura científica com és L’origen de les espècies. Com era d’esperar, l’activisme commemoratiu és ingent. La xarxa en va plena, des de les activitats organitzades per l’Institut d’Estudis Catalans, entre les que destaca el cicle de conferències magistrals dedicat a Darwin i a l’evolucionisme fins el Darwin correspondence project que dóna l’accés, entre altra informació, a cinc mil de les cartes escrites pel científicLa biografia de Charles Darwin (1809-1882) és apassionant.

Un nen de classe acomodada a qui agradava col.leccionar escarabats, amb un pare que l’envia a estudiar medicina a Edinburg. Cursa uns estudis en els que no progressa perquè la medicina li desplau, però en canvi aprèn taxidèrmia amb un home de raça negre, antic esclau alliberat, que li fa entendre la proximitat entre negres i europeus. Es dedica amb passió a l’estudi de la geologia i història natural, i una nova intervenció del pare l’encamina als estudis per esdevenir clergue i ho aconsegueix, sense que Darwin deixi de banda la seva autèntica vocació. Fins que arriba la gran oportunitat del viatge amb el Beagle que el tindrà cinc anys i la resta de la vida ocupat en l’estudi en el que fonamenta les teories de l’evolució i la selecció natural. Sense deixar de banda el matrimoni amb la seva cosina Emma i el naixement de deu fills, Darwin va dedicar tota la vida al coneixement i a l’activisme en favor de la ciència i a la defensa de les seves idees. Perquè la publicació de L’origen de les espècies (1859) no va ser ben rebut per tothom. La disputa entre creacionistes i evolucionistes arrenca de llavors i avui encara no s’ha tancat. Com també resta obert, segons el professor i president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, el corrent del darwinisme social, és a dir, el de la incorporació de la teoria evolucionista la sociologia. Segons Giner, assistim a un neoevolucionisme sociològic que cal analitzar.

Per celebrar el dia D, conscient de les meves mancances de cultura científica, he fet cap a la llibreria Laie de Barcelona, modèlica en l’especialitat de llibreria d’alta intensitat cultural, exempta de la faramalla d’infumables espècimens que tenen ben poc res a veure amb el valor dels llibres com a vehicles transmissors del coneixement. Laie m’ha sorprès amb un aparador darwinià on al costat d’un vast conjunt de llibres hi ha una ampolla d’Anís del Mono de proporcions considerables amb l’etiqueta del producte al costat, conjunt que haurà fet les delícies dels badalonins que l’hagin vista perquè la pàtria de l’Anís del Mono és Badalona. També figura un mono de paper maché de color gris amb uns guants de boxa vermells, preparat, per si de cas, per tot el que l’espera…

A Laie hi he trobat el professor Jaume Josa, biòleg i darwinista. És l’autor del pròleg de l’edició commemorativa que la col.lecció Austral ha publicat de El orígen de las especies, on, a més d’una interessant exposició sobre la redacció de l’obra i la relació de Darwin amb el pensament científic del seu temps, exposa la recepció del darwinisme a l’Estat espanyol i analitza els corrent darwinistes més actuals i més polèmics. I he fet dòmino, perquè a més de posar-me al dia d’alguns dels intríngulis de les darreres edicions m’ha ofert, dedicat, el llibre de l’aniversari. Per celebrar que avui era el dia D.

Parafrasejant Laurence Durrell, que diu que no sap quina és la necessitat de l’art però sí que sap el consol que atorga, penso que el retorn als clàssics de la ciència moderna, com és Darwin, no sé si ens fa més savis, però sí que ens fa adonar de les dificultats que cal vèncer en favor del progrés de la ciència i del coneixement, i del valor i de la força de les idees.