17 de maig 2008
Al.legoria de Sitges
La generosa voluntat dels familiars de l’escultor Pere Jou ha fet possible que una de les seves escultures més preuades i significatives, Al.legoria de Sitges entri a formar part de la col.lecció d’art sitgetana. És la primera obra de Jou que “entra” al complex museístic de Maricel. Farà costat a la resta de la col.lecció d’escultura noucentista ubicada a la galeria amb vistes a mar, reblant el lloc comú de la bellesa contemplativa de la mar llatina. Sumarà presència amb la col.lecció de capitells que ornamenten els elements arquitectònics del Palau. D’altra banda, la presència d’aquesta escultura a Maricel s’afegeix a la resta d’obra de Jou que integra les col.leccions d’art públiques del país, com el Museu de Montserrat, que compta amb cinc escultures en pedra, o el MNAC, que conserva el Simó pescador amb què Jou va obtenir el primer premi d’escultura a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona (1951).
Pere Jou va cursar estudis artístics a l’Escola de Llotja i es va iniciar com a escultor a Barcelona. El 1915 va recalar a Sitges per complir l’encàrrec d’ornaments que li encomana Miquel Utrillo. Al cap de ben poc Utrillo li encarrega la realització del conjunt de capitells per a decorar portals i finestres i diversos àmbits del Palau de Maricel. Jou treballa a Maricel durant quatre anys, i, en finalitzar, rep l’encàrrec de fer els capitells del Casino Prado. L’escultor resta vinculat familiarment a Sitges de per vida pel seu matrimoni amb Antònia Andreu i Mitjans el 1923, del que neixen David, Vinyet, Jordi i Carles.
Des de la seva arribada Pere Jou esdevé un dels artistes representants del Noucentisme a Sitges, juntament amb el pintor Joaquim Sunyer, els poetes Trinitat Catasús i Salvador Soler i Forment i l’arquitecte Josep M. Martino. Jou lliga amistat amb personatges tan significatius com Francesc Armengol, el creador de Terramar; amb l’escriptor Josep Carbonell i Gener; amb el poeta Joan Salvat-Papasseit, que durant la seva estada sitgetana de 1918 li dedica un dels seus poemes. Al llarg dels anys vint i trenta prosegueix la carrera artística amb una obra que obté una positiva i prometedora recepció per part de la crítica d’art i del públic. Alhora, pren part en les diverses manifestacions artístiques, vinculat no només als noucentistes sitgetans sinó també a esdeveniments artístics com l’Exposició Universal de Barcelona (1929), entre d’altres. La monografia que David Jou i Mirabent li va dedicar (Grup d’Estudis Sitgetans, 1991) és, fins ara, el mes complet i documentat estudis sobre l’escultor.
Al.legoria de Sitges és la representació d’una figura femenina de caràcter altament simbòlic que remarca el raïm que sosté amb una mà. Sense renunciar a la figuració, l’obra de Jou depassa el retrat i l’anècdota i esdevé metàfora i representació simbòlica de la Vila en tant que el raïm ha estat, històricament, una de les seves fonts de riquesa i, per tant, d’identitat. L’escultura mostra la plenitud de les característiques de l’escultura noucentista de Jou; és una talla directa, polida fins a l’extrem amb el brunyit que identifica les escultures de l’artista i que li permet diferenciar el cos humà d’altres elements. L’obra pertany a l’estètica mediterrània a la que Jou és fidel de per vida, amb el regust de la serenitat classicitzant que caracteritza la major part de la seva obra.
Des d’aquest cap de setmana, l’Al.legoria de Sitges complementa i amplia la presència de Jou a Maricel. A la part externa, el conjunt de capitells i a l’interior, l’escultura donen testimoni d’una obra universal tallada amb la vocació, la tendresa i l’ofici que palesen.
Un poema de Salvador Soler i Forment dedicat a Jou descriu el valor i el significat de l’Al.legoria de Sitges:
La pedra dura, vermellenca o blava,
mai no es rebel.la contra el teu cisell,
ans amorosa i amb un deix d’esclava
se’t lliura, dòcil, damunt l’escambell,
i li endevines el tresor magnífic
de línies gràcils i volums turgents
quan per les venes del seu cos prolífic
ànima dónes als valors naixents.
Com la Madona del Raïm estesa
vora la platja, arran del mar,
qui, aureolada d’incitant bellesa
l’autèntic símbol de la Vila apar.
Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, 17 de maig de 2008
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada